Del Jordi Gasion m’agrada entendre com tot allò que diu i tot allò que surt de la seva guitarra sorgeix de la necessitat més humana, més universal. Ell mateix entén la seva música com una radiografia del seu interior i crec que és aquest pes, aquest nus que tan sovint ens fa afluixar el pas el que Gasion sap traslladar a la música i la paraula.
Per veure què enteneu vosaltres jo només puc recomanar escoltar-lo.
Fotografies: Presentació del disc “Les cançons Urgents”, Gasion. Cafè del Teatre, Lleida. Febrer 2012.
3 comentarios:
Molt maques les fotos !!!
gasion (el fill del mestre)
intimista
senzill
bones adaptacions amb estima
i bones vivències de novembre
m’agrada
bones fotos
salut!
you're great! keep it up! :)
Publicar un comentario en la entrada