miércoles 1 de julio de 2009

Sonrisas tontas


Piscinas y más piscinas llenas de consecuencias invernales que consiguen que lleguen a junio con un aspecto triste y sucio. Tal y como algunos de nosotros que quedamos medio atrofiados por el frió y la poca luz que ha reinado entre nosotros los últimos meses, que la niebla nos llenó en su momento de una tristeza tan extraña que a veces llegaba a ser hasta agradable.
Y, aunque cada momento tenga lo suyo, es ahora cuando el calor adquiere el primer papel, haciendo brillar el agua de piscinas y océanos que harán soñar a miles de niños y logrando también que miles de miradas adquieran esa luz tan especial que provoca sonrisas tontas.

Fotografía: La piscina de la torre, después de un duro invierno, Lleida. Junio 2009.

Marta Sesé Fuentes

26 comentarios:

gepe dijo...

M'agrada moltisim la segona foto. Quan l'he vist m'he pensat que havies agafat el Batiscafo Katiuscas, te n'havies anat fins al fons de l'oceà hi havies fotografiat les restes d'un vaixell naufragat.

I el text...En la teva linea :)

ricardo emilio bianco dijo...

hermosa composición en byn. la soledad y el abandono reflejado en toda su escencia.

josep dijo...

M'agraden molt totes dues marta, la primera amb aquesta cadira al fons que ens parla de soletats i la compossició de la segona és perfecte! Una foto amb un tractament que li escau molt. D'expossició!!!!

Gisela dijo...

Las 2 son muy buenas pero me quedo con la 2


un besico

Alex dijo...

Me gusta mucho el tratamiento y la idea de la foto/texto en general.
En tu linea marta! :)

La sonrisa de Hiperión dijo...

Hay que ver, lo que dá de sí una oquedad... Tremendas tus fotos. Encantadoras.

Saludos!

Odel dijo...

Preciosas las dos,pero me quedo con la segunda el tratamiento que le has dado es genial

William Alexander López dijo...

No sólo la composición es buenisima, el procesado también es excelente, muy buen trabajo con estas dos fotografías.

Abrazos

Albert {in itinere} dijo...

Les dos son genials. No podria decidir-me per una, la veritat. Però si ho hagués de fer... tiraria cap a la primera, sempre amb la recança de no escollir l'altra. Suposo que una complementa l'altra, per això em costa tant.

Bestials, en definitiva.

Albonsia dijo...

flipa!

joer marta.. com et passes amb les fotos eh! molen un munt les dues, ara et planyo quan em parlaves de netejar i pintar la piscina, pero com sempre n'has sabut treure profit fotogràfic :D

que gran!!

muuuuuuuuuuuuuà!

Cris dijo...

deu meu com pot arribar a deteriorar-se una piscina per culpa de l'hivern.. O:


a mi m'agrade la marte i les seva sonrisilla tonte :) espero veure't aviat, como no un petó

acróbatas dijo...

¡Qué fotos más increíbles tienes!

Zoltan Bekefy dijo...

these are great pictures and blog too.

Osselin dijo...

M'agrada la primera. La segona , crec, es pot treballar molt més.

Jan Puerta dijo...

Exceente trabajo el que presentas. Seguiremos observando.
Un abrazo

Fábio Paulos dijo...

lindas photos,

parabens pelo blog

Kike dijo...

en hivern, m'agrada asomar-me a les verjes dels xalets per vore les piscines en aquest estat, sempre he vullgut poder fotografiar-les...

que ràbia...

la primera m'agrada molt, no sembla el que és

Pere Blanco Sànchez dijo...

M'agraden molt aquestes fotos!

seguiré passant.

Pere

Oscar dijo...

Interesantes trabajos amiga!
Saludos
Óscar

Òscar dijo...

Quines dos fotasses, m'encanta la zenzillessa i el tractament. Parlen per si soles de la soletat. Realment fantàstiques. Salutacions Marta

Òscar dijo...

Quines dos fotasses, m'encanta la zenzillessa i el tractament. Parlen per si soles de la soletat. Realment fantàstiques. Salutacions Marta

Araceli dijo...

Em fa la sensació que el text demana una lectura semiótica. Vull dir que... potser no ens estàs parlant de piscines sinó de la teva ànima. Conec el sentiment de perdua (dur hivern). L'erosió deixa la seva petjada per sempre i, potser, les riallades tontes ho seran una mica menys, però el sol acaba sortint. Ha de fer-ho! Com l'aigua neta que tornarà a omplir la piscina o la llum que tornarà a la teva fotografia (o potser hauria dir ànima?)

iReYaNiL dijo...

Yo también soy de las que reviven en verano.
Espero que el tuyo esté siendo genial y saques muchas fotos con las que deleitarnos.
Besos!

catu dijo...

Muy buenas las fotos, yo me quedo con la primera, la silla acenua la sensacion de abandono que transmiten las imagenes.
Un saludo
catu

TERESA IBARS dijo...

M'ENCANTA EL QUE FAS... La isabel m'ha ensenyat el teu blog i... res... m'ha fascinat!. nO PARIS!

alterdom dijo...

Ola Marta,
encantada descubrir tu blog;
me gustan muchissimo esas fotos tan tristes y melancolicas de piscinas;

me parece que tienes un gran talento.

Besos de Montpellier